Estudiar és dolent

Hi havia una vegada un nen que es deia Manel i que estudiava molt. Era el més llest de la classe. Sempre portava els deures ben presentats, sense cap falta, i els altres se’ls descuidaven de tant en tant. Era el nen perfecte. Cada dia a casa seva es posava a llegir tots els llibres i a estudiar tots els temes que havien fet a l’escola.
Però un dia els seus companys van anar veient om el cap se li anava fent més gran, i al cap d’uns dies el cap no li passava ni per la porta de tant estudiar. Els nens i nenes de l’escola es van posar d’acord i per ajudar-lo li van comprar un ordinador per poder jugar. Li van ensenyar com es feia servir i ell un cop en va aprendre, no va parar de jugar en tot el dia. El seu cap se li va anar desinflant a poc a poc i l’endemà ja el va tenir desinflat, però ara, enlloc de fer els deures, es passava el temps cantant una cançoneta.
Al final els nens li van comprar una agenda electrònica perquè almenys es pogués organitzar una miqueta, i així va acabar com tots els altres, de ser un perfecte a ser un desastre.

Maria B. 5è