Imagineu una ciutat on totes les coses fossin diferents?
- Així doncs, seria temps de començar aquest camí, que em portaria a la ciutat dels meus somnies... - va dir en Llibert, que era un follet molt divertit i entremaliat qui, gairebé sempre, sempre viatjava.
Així doncs i sense pensar-ho ni un instant, en Llibert va agafar el seu sarró i va començar el seu viatge, tot pensant, per quin camí començaria primer.
De sobte, quan encara estava rumiant per quina carretera anar, es va trobar una capsa de cartró, trencada, que estava plorant. En Llibert tot preocupat li va dir:
- Per què plores capsa? Què hi fas aquí tota sola?
La capseta tota tremolosa i espantada, s'amagava darrera un arbre i amb veu molt baixeta li va explicar al nen Llibert que uns nens l'havien deixada sola quan ja no la necessitaven que no l'havien tornat a casa.
- Molt bé - va dir en Llibert - no vull que ploris més, jo et portaré a casa teva.
- Tu saps on és? - li va dir la capseta molt contenta i feliç.
- Doncs mira, - li diu en Llibert tot ufanós – ara mateix estava a punt de començar un viatge, quan t’he trobat a tu i, per tant, a la ciutat on vaig la primera casa que hem de visitar és casa teva, o sigui la casa de color blau, on hi viuen totes les capsetes com tu, que són de cartró i paper.
En Llibert va agafar la capseta i se la va posar dins el sarró. Després tot donant una empenta al seu patinet, se’n va anar a complir la seva feina.
No va haver d’anar gaire lluny en Llibert, doncs a totes les ciutat hi ha unes casetes de color blau on hi hem de posar tots aquells papers que ja els hem fet servir, i així, si tots els nens i nenes ho fan sempre, podrem tornar a fer servir molts més fulls de paper.
Quan en Llibert va arribar davant el contenidor blau, doncs és així com es diu la casa on vivia la capseta, la va agafar del seu sarró i acomiadant-se d’ella, la va deixar a dins.
En Llibert es va sentir satisfet de la feina ben feta, i sense parar ni un moment, va continuar aquell llarg viatge amb el seu inseparable patinet.
Marta B. 5è
- Així doncs, seria temps de començar aquest camí, que em portaria a la ciutat dels meus somnies... - va dir en Llibert, que era un follet molt divertit i entremaliat qui, gairebé sempre, sempre viatjava.
Així doncs i sense pensar-ho ni un instant, en Llibert va agafar el seu sarró i va començar el seu viatge, tot pensant, per quin camí començaria primer.
De sobte, quan encara estava rumiant per quina carretera anar, es va trobar una capsa de cartró, trencada, que estava plorant. En Llibert tot preocupat li va dir:
- Per què plores capsa? Què hi fas aquí tota sola?
La capseta tota tremolosa i espantada, s'amagava darrera un arbre i amb veu molt baixeta li va explicar al nen Llibert que uns nens l'havien deixada sola quan ja no la necessitaven que no l'havien tornat a casa.
- Molt bé - va dir en Llibert - no vull que ploris més, jo et portaré a casa teva.
- Tu saps on és? - li va dir la capseta molt contenta i feliç.
- Doncs mira, - li diu en Llibert tot ufanós – ara mateix estava a punt de començar un viatge, quan t’he trobat a tu i, per tant, a la ciutat on vaig la primera casa que hem de visitar és casa teva, o sigui la casa de color blau, on hi viuen totes les capsetes com tu, que són de cartró i paper.
En Llibert va agafar la capseta i se la va posar dins el sarró. Després tot donant una empenta al seu patinet, se’n va anar a complir la seva feina.
No va haver d’anar gaire lluny en Llibert, doncs a totes les ciutat hi ha unes casetes de color blau on hi hem de posar tots aquells papers que ja els hem fet servir, i així, si tots els nens i nenes ho fan sempre, podrem tornar a fer servir molts més fulls de paper.
Quan en Llibert va arribar davant el contenidor blau, doncs és així com es diu la casa on vivia la capseta, la va agafar del seu sarró i acomiadant-se d’ella, la va deixar a dins.
En Llibert es va sentir satisfet de la feina ben feta, i sense parar ni un moment, va continuar aquell llarg viatge amb el seu inseparable patinet.
Marta B. 5è
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada