La vall de les ànimes perdudes.

Hi havia una vegada una nena que es deia Geni. Un dilluns ella va anar a les golfes de casa seva, per buscar un àlbum de quan era petita. Buscant buscant, va trobar un objecte molt gros tapat amb una manta. El va destapar i sorpresa! Era un mirall. S’hi va passar una bona estona emmirallant-s’hi. de sobte una persona igual que ella va sortir del seu cos, i va entrar dintre del mirall. I sense pensar-s’ho dues vegades la Geni també va entrar-hi. quan va ser a dintre, va fer un crit i va dir:

- On sóc! On he anat a parar?

La Geni va començar a caminar sense saber on anava. Caminant, caminant, es va adonar que era dintre un bosc, fosc i tenebrós. Es v a adonar que l’arbust del seu costat esquerra es movia. El cos li va començar a tremolar i la cara li va quedar pàl·lida. Mirant l’arbust el cos de la Geni cada vegada tremolava més, però de cop de l’arbust en va sortir una MONA! La Geni assentada a terra, va dir:

- Tant que m’havia espantat.

Amb un gest lleuger es va mirar la mona. La mona també se la va mirar i d’un vot se li va enfilar als braços. Ella es va posar molt contenta de tenir aquesta preciositat en braços, seguidament li va dir.

- Com que ets tant preciosa et posaré un nom. - I així ho va fer.

Després d’estar hores i hores buscant-li un nom va decidir posar-li Tremli. De tant pensar es va fer fosc.

- Hem de buscar un lloc per passar la nit, en saps algun? - La mona va assentir amb el cap.

- A si? A on? - La mona va fer un gest com si li digues “segueix-me”.

La mona la va portar a una casa de palla de on sortia fum de la xemeneia, ella va entrar a la casa i va veure un home vell, l’home va cridar.

- Tremli, la meva moneta, a veure qui m’has portat avui? - La mona va assenyalar la Geni.

- Ho! Si és una nena. - Va dir l’home.

Ella es va quedar a viure amb l’home i la mona. Però un dia la Geni es va recordar de la seva família i del que havia anat a buscar. L’home li va dir:

- Trobes a faltar a la teva família i a la teva ànima oi? - La neva va contestar:

- Com ho sap vostè?

- Noieta, jo sé llegir els pensaments.

- Em podria ajudar a buscar la meva ànima i a tornar a casa?

- Sí, és clar, vine amb mi... - L’home la va portar en una sala on hi havia una bola de cristall i tot segui ell li va dir:

- Demana el que més desitgis. - La Geni va assentir amb el cap.

- Vull recuperar la meva ànima i tornar a casa.

De sobte la bola va començar a brillar i amb un tancar i obrir d’ulls es va trobar a les golfes de casa seva, va veure com la seva ànima tornava a dintre del seu cos i somrient, va tapar el mirall, va tancar la porta de les golfes i va baixar cap a baix.