Cada dia tota la colla anava al darrera del turó que hi havia al costat de l’escola. Dalt el turó hi feien cabanes, jugaven a atrapar i es divertien. A l’Hugo els arbres que li agradaven més eren els roures.
Ja era hora de sopar i l’Hugo estava a casa seva dutxant-se.
- He sentit que al turó que hi ha al costat de l’escola hi faran un bloc de pisos molt gran i s’hauran de tallar tots els roures que hi ha. - va dir el pare, a la mare.
L’Hugo va sortir disparat de la dutxa i va anar a trucar als seus amics ràpidament. L’endemà tota la colla va anar al turó i va veure uns homes que parlaven. Ells van pujar a la cabana de dalt de l’arbre i ho van escoltar tot
- Aquí - va dir un dels homes hi haurà d’anar un bloc de pisos, i més enllà una casa.
- D’acord, demà trucaré als de les excavacions perquè vinguin a mirar-s’ho - va dir l’altre.
L’Hugo va dir:
- Hem d’impedir que facin els pisos i les cases.
- D’acord, però com ho podem fer? - va preguntar en Joan.
- Doncs mira, ara anem a casa meva i pintarem unes pancartes que diguin: NO A LA CONSTURCCIÓ. SALVEM ELS ROURES. Després penjarem pancartes per tot el poble, perquè la gent se n’adoni.
I així ho van fer. Van agafar un tros de roba i hi van pintar les lletres. L’endemà l’Hugo i els altres van pujar al turó, van dedicar les pancartes i van pensar els cartells per tot el poble. Els veïns ho van veure i es van posar d’acord per anar al turó. Al final tot va anar bé i no es van fer ni els pisos ni les cases. L’Hugo i els altres es van sentir molt orgullosos d’haver salvat els roures.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada