L'Eric, el petit ogre

Fa molts i molts anys hi havia un petit ogre que vivia en un poblet molt petit, situat en un país molt petitet. Com que era tant menut, els altres ogres li deien que no podia espantar a la gent.

Fart del que li deien els altres ogres, va decidir anar a un pou que estava prop del poblet. Deien que si algú hi tirava una pedra, se li concedia un desig.

L'Eric, tot decidit, va desitjar ser com els altres ogres. Com que era tant petit va tirar-hi una pedra minúscula i només se li va complir la meitat del seu desig. La veu se li havia transformat, però d'aspecte no havia canviat gens.

Quan va tornar al poble, els altres ogres no podien aguantar-se el riure, al sentir la seva veu tant greu i ell tant petit.

Passats uns dies, l'Eric els hi va dir: “Ara amb aquesta veuassa que tinc, em sento més valent per espantar a tothom!”. Els ogres no se l'acabaven de creure.

Així doncs, van deicidir fer-li fer unes quantres proves. La primera prova era anar al riu, on hi havia un cocodril molt gros, i espantar-lo. I l'Eric així ho va fer.

Els ogres no en van tenir prou, i li van fer passar moltes altres proves. L'Eric les va passar totes, menys una. Ai, pobre Eric. Els altres ogres van tornar a enriure-se'n.

Tot trist se'n va anar al pou una altra vegada, però aquest cop hi va tirar una pedra més gran que ell. Va desitjar ser com els altres. I aquesta vegada el pou li va concedir el desig més que sencer, el va convertir en l'ogre més gran del món.

Els altres ogres, des d'aquell moment, li van tenir molta por. I sempre més van respectar-lo.

Odette Estrella 3r