Les dues germanes

Fa molt i molt de temps, en un poble molt llunyà, vivia una noieta amb els seus pares. Es deia Sònia. Ella no sabia que tenia una germaneta igualeta a ella perquè ja feia molt de temps, al seu país hi havia guerra i els seus pares van haver de fugir. Amb les presses es van descuidar la seva germana, la Clara, al mig del bosc.

Ja havien passat 20 anys des d'aquella guerra espantosa i la Clara buscava la seva família desesperadament. Preguntava i preguntava però mai la trobava, fins que un dia d'estiu a un poble molt llunyà li van dir que no vivien lluny d'allà, que si tirava amunt i a la dreta trobaria una casa. La Clara es va emocionar tant que va començar a córrer per fer una abraçada molt grossa a la seva família. Però resulta que quan va arribar la casa estava enderrocada.

La Clara, desanimada, va anar a donar un volt pel poble i... quina casualitat! Totes dues germanes caminaven pel mateix carrer i... patapum!! Van xocar, es van mirar i van veure que eren molt semblants tal i com li van explicar els seus pares. Totes dues a l'hora van dir:
- Perdona...
- Em dic Sònia, i tu?
- Jo em dic Clara.
- Saps on viu la família Busquets? - Va demanar la Clara.
- Jo sóc de la família. - Va respondre la Sònia.
- Quina il·lusió l'he trobat!!
- Germana!!! Sóc la teva germana Clara.

I així es van trobar les dues germanes. Van anar a viure tots junts a una casa molt gran i van viure feliços per sempre més.

Ariadna Lladò, 6è.