L'ordinador xuclador

Hi havia una vegada un ordinador màgic. Aquell ordinador xuclava gent. Aquell ordinador si anaves al Google i posaven un lloc on buscar informació et xuclava i t’hi portava un dia un noi el va anar a comprar.
- Aquest ordinador va molt bé – va dir el botiguer al vailet.
- D’acord, dons me l’emporto – va dir ell.

Quan va arribar a casa el vailet el va començar a muntar. Quan ja el tenia muntat es va connectar al Google i va posar: Saturn.

L’ordinador el va xuclar i d’una revolada ja era allà, a Saturn. El noiet estava molt preocupat perquè no sabia on era. Estava en un altre món, deia.
- On és això? Quin món és? On sóc?
El noiet tot preocupat anava robant de mica en mica que li costava més de respirar.
Ell va dir:
- Vull anar a casa.
De cop va anar a parar a casa seva. Allà, va agafar l’ordinador i va tornar a anar al Google. Va posar noms de llocs on volia anar. L’ordinador el va xuclar i va poder anar a molts llocs més: a Suècia, a Grècia, a sota el mar, al centre de la Terra, al cine... Al cap d’una estona deia: casa, i ja hi tornava a ser.
Aquell noi, com qeu ja sabia que la paraula que posava al Google era el lloc on aniria a parar va posar: casa rural al costat de la platja. L’ordinador el va xuclar i d’una revolada ja era allà. El noi estava molt content perquè ell sempre havia desitjat anar a una casa rural al costat de la platja. Quan va ser allà s’hi va instal·lar i sí sí, quan volia tornar a casa deia: casa i ja era a casa seva.
Aquell noi estava molt content perquè havia pogut anar a viure al lloc on havia desitjat.
Gràcies a l’ordinador podia anar a qualsevol lloc del món!

Pol Icart 5è