El nen invisible

Hi havia una vegada un nen que es deia Pau. El Pau era un nen molt alt i prim, i vivia a Àfrica.
Un dia en Pau es va fer gran se’n va anar a recórrer tot el món. Però no li paraven de passar desgràcies: que si es trenca una cama, que si cau per un forat... Bé, tot i això, ell mai es rendia.

Un dia va anar a unes muntanyes que estaven molt nevades i es va assentar en una roca. Al cap d’una estona va veure un forat i va entrar-hi. Era una cova molt gran i s’hi estava molt bé. En Pau va decidir quedar-s’hi.

Al dia següent en Pau va veure algú córrer per la cova, i va decidir saber qui era. Per saber-ho va haver de perseguir-lo. El problema va ser que portava una caputxa posada sobre el cap i no es veia si era nen o nena. Quan per fi el va atrapar, li va treure la caputxa i ... Ahhhh!! En Pau va veure que era una nena, però només tenia un ull!
- Com et dius? – li va preguntar la nena.
- Pau, i tu?
- No ho sé.

En Pau no va dir res, però se li veia a la cara que no s’ho creia.
- D’aquí molt poc em tornaré invisible – va dir la nena.
A en Pau se li va escapar el riure.
- Tens gana? O tens set?
- Les dues coses.
La nena va preparar el menjar en un moment, i en Pau va començar a menjar com si fers milions d’anys que no menjava.

Quan va acabar la nena li va dir:
- Veus això?
- Què és?

- Una poció per tornar-te invisible.

En Pau s’ho va veure, pensant-se que era mentida, però aquest aviat notà que era veritat. Les cames d’en Pau ja no es veien! En Pau s’estava tornant invisible! En Pau, quan va adonar-se que era invisible, va començar a córrer cap a casa seva.

Quan va arribar a Àfrica, va anar corrents fins a casa del seus pares. Quan va ser a casa dels seus pares ningú no li deia res. Li va preguntar al seu pare:
Pare, em veus? El seu pare va fer un bot, que no us imagineu on va anar a parar. Va anar a parar a la teulada! En Pau es va decepcionar i va començar a córrer cap a la cova.

Un cop va arribar, es va trobar la nena i li va dir enfadat:
- Vull ser com era abans!
- Doncs beu-te això.
En Pau s’ho va beure i es va tornar tal i com era.
Quan va arribar a casa dels seus pares, tots dos el van abraçar, en Pau va estar molt content de ser on era i no va voler marxar a recórrer món cap altre cop. En Pau es va casar amb la nena, que ara resulta que es diu Cristina i tots dos van ser feliços per sempre més!

Carla Solà 6è