Hi havia una vegada, sota terra, un poble, on hi vivien molts habitants. Aquest poble estava situat al nord-est d'Àfrica. El nom del seu últim rei era Caramel de Cafè i havia mort feia 3 mesos. Ara hi havia un altre rei que es deia Caramel de Llimona.

Un dia en Caramel de Llimona va tenir un fill amb la seva dona que es deia Dorada. Els reis, que eren la Dorada i en Caramel de Llimona, van posar-li al seu fill un nom molt estrany: es deia Croussant.

En Croussant era forçut i més gran del compte. A en Caramel de Llimona li va estranyar tant de veure que el seu fill acabat de néixer fos tant gran i tant forçut, que li va començar a caure malament:

- Segur que aquest, quan sigui gran, voldrà ser rei i em prendrà el lloc d'un cop de puny...- pensava en Caramel de Llimona.

La Dorada, que el va veure enfadat, li va dir:

- Què tens? Que no et trobes bé? En Croussant podrà ser rei quan sigui gran. Si vols ara el podem nomenar rei.

- Sí que em trobo bé! És això el que no trobo just! En Croussant no pot ser rei perquè llavors, què seré, jo?

La Dorada no va tenir voluntat de respondre.

Al dia següent se sentí un soroll, era com si algú intentés atacar-los. Doncs sí, era veritat, alguns individus els volien atacar. Quan els sorolls es van començar a sentir és forts, es van despertar tots els habitants i hi va haver un batibull que déu n'hi do!

Els petit Croussant anava creixent cada cop més i tots es van començar a preocupar pel què li podia passar. En Caramel de Llimona va començar a riure i va dir en veu alta que ell sempre seria el rei.

En Croussant ja era alt com el seu pare, i tres vegades més fort. Es va posar l'armadura i va agafar l'espasa. De cop tots es van rendir sota els seus peus del nostre heroi. Però en Croussant, de cop, va començar a fer-se petit, fins que una de les noies més maques li va fer un petó a la boca i de nou es va fer gran.

A en Croussant el van nomenar rei i a en Caramel de Llimona el van tancar a la presó.

Carla Solà, 6è.