El Follet Manaire

Hi havia una vegada un follet que es deia Marango i li agradava molt manar a la gent de Fonta Neu, un poble de follets.

Ja comencem? Això va allà i allò a l'altre costat. El follet mentre jutjava als altres i els manava, s'asseia ben tranquil i mirava com treballaven els altres mentre passaven les hores. Per sort un dia va venir una nena al poble de Fonta Neu. Era una folleta molt maca que es deia Maringa i quan la Maringa va passar per davant del Marango, ell es va enamorar bojament d'ella.

El segon dia li van anunciar al Marango que una nena es quedaria a viure al poble. Quan li van dir, ràpidament va saber que era ella. També li van dir que es deia Maringa, ell va quedar parat i va continuar manant.

L'endemà la va anar a veure i li va dir que ell es deia Marango i que li encantaria anar a prendre un gelat amb ella. Ella li va dir que si, se'n van anar plegats i ell li va dir que era molt maca.

Després, el Marango, es va declarar a la Maringa i ella li va dir que sí, per un moment ell es va sentir molt feliç. Al cap d'uns dies es van casar i van tenir fills. Llavors el Marango va deixar de manar perquè tenia una altra cosa per fer, que era estimar a una família.

Per primera vegada va parar de manar.

Míriam Varela Gutiérrez 3r