Era un mar molt tranquil, on tots els peixos es divertien molt. Les sardines jugaven a atrapar, el pop feia malabars, els peixos pallasso feien riure a tothom, els dofins amb els seus crits feien concerts, els peixos manta s'amagaven sota la sorra i les meduses eren les ballarines. També hi havia un cranc una mica vellet però molt sabi que sempre explicava històries de que havia pilotat un avió, però mai no el creien.
Un dia uns russos van fer renfonsar un vaixell de productes tòxics.
Els peixos espasa van donar l'alarma: l'aigua es tornava d'un color fosc.
Els peixos pallasso tenien les ratlles cada vegada més fosques, els dofins tenien el morro molt prim, el pop es va quedar hipnotitzat, les meduses no es podien moure, la pell de les sardines cada vegada era més arrugada. La situació era terrible.
Calia trobar una solució.
El cranc va trobar la solució! A les altes muntanyes hi havien unes herbes que netejaven l'aigua. El cranc va veure un avió que s'havia enfonsat juntament amb el vaixell. El cranc el va agafar i va emprendre el vol fins a les altes muntanyes.
L'endemà les herbes començaven a netejar l'aigua i al cap de dues setmanes tots ja tornaven a estar bons.
Finalment els peixos espasa van decidir treure la seva defensa un cop al dia tots ens forma de rotllana, perquè sempre més pensessin en aquella zona on hi havia un monstre marí.
I des d'aquell dia van viure tots feliços i van menjar aniços.
Marc Canadell, 2n
2 comentaris:
Aquest conte t'ha quedat molt bé!
Aquest conte em pansaba que seria d'
uns poliçias pero es d'un cranc.
M'agrada molt
Publica un comentari a l'entrada